La Guerra Fría, ejemplo de desinformación

19 visitas

Durant la dècada dels 80 en plena Guerra Freda, es va executar una de les majors campanyes de desinformació de l’època; l’Operació Denver

La KGB, la agencia d’intel·ligència de la Unió Soviètica, i la Stasi, l’òrgan d’intel·ligència de la República Democràtica Alemanya, van inventar la teoria de que el VIH va ser creat pels Estats Units en un laboratori en Fort Detrick (Maryland), per ser utilitzada contra altres poblacions, com: els pobles africans, les comunitats afroamericanes i les persones LGTBIQ+ als Estats Units.

Es desconeix perquè va ser anomenada Denver pero alguns historiadors i experts creuen que va ser un simple error. El 17 de juliol de 1983, el diari prosoviètic Patriot, imprès en l’Índia publicà en la seua primera pàgina un article que tenía com a títol: «El sida podría invadir l’Índia: la misteriosa malaltia fou causada després de realitzar experiments en EEUU». L’article nomenava com a font un «respectat científic i antropòleg nord-americà», que preferia mantindre’s en l’anonimat i que li havia enviat una carta a l’editor del diari des de Nova York advertint-li sobre la malaltia.

Al cap de dos anys, en 1985 l’article publicat per Patriot fou citat en el diari semanal soviètic Literaturnaya Gazeta. Des d’aquell moment la fake news es va divulgar en desenes de diaris en tot el món. La teoria es va impulsar quan el biòleg negacionista de l’Alemanya comunista, Jakob Segal, publicà un estudi de 47 pàgines en el qual defensava la tesi de que el virus havia sigut creat als EEUU. Com a dades curioses comentar que l’’existència de la famosa carta que hauria originat el rumor mai va ser confirmada i segons un document del Departament d’Estat publicat al 1987, el diari Patriot va ser creat per la KGB en 1962 “per a desinformar“.

Des de la fi de la II Guerra Mundial fins el 1991, el món va estar dividit en dos blocs; l’Occidental, és a dir el capitalista, i el Bloc de l’Est, el comunista. Durant aquest període es va dur a terme la Guerra Freda, un conflicte polític, econòmic, militar i  ideològic. L’operació Denver tenia com a objectiu enfonsar la imatge dels Estats Units en tot el món, especialment en Àsia, Àfrica i els països en vies de desenvolupament. En alguns països s’utilitzà especialment per a provocar sentiments negatius contra les bases militars i la presència nord-americana en països estrangers. En les societats occidentals l’objectiu principal era fomentar el descontent, fent que la gent desconfiara dels EEUU i dels seus propis governs.

Encara que mesurar l’èxit d’una campanya de desinformació no és fàcil, gran quantitat d’experts consideren que l’operació va ser exitosa, perquè la teoria encara és respaldada per diversos grups avui en dia, anys després de que el rumor fóra descartat amb proves científiques. En 2003 el 34,1% de la població negra, el 21,9% de la població hispana i el 8,4% de la població blanca dels EEUU encara es creien aquesta teoria. Per tant, podem dir que l’operació va tindre un triomf relatiu perquè no es van complir tots els objectius. La campanya no va ser capaç de despertar sentiments negatius contra les bases militars nord-americanes ni va poder desestructurar les societats.

Existeixen grans similituds entre les campanyes de desinformació impulsades per la KGB durant la Guerra Freda i les que veiem avui en dia relacionades amb el covid-19. La història sempre es repeteix; dir que una malaltia peligrosa fou fabricada pel teu enemic ideològic en un laboratori per emprar-la com a arma biològica.

Això és revelat per l’extraordinari arxiu de registres d’intel·ligència estrangera soviètics obtinguts en secret per un arxiver d’alt rang de la KGB, Vasili Mitrokhin, amb un enorme risc personal, i contrabandistes cap a l’oest a principis de la dècada de 1990. Mitrokhin va col·laborar amb el principal historiador d’intel·ligència del món, Christopher Andrew, per publicar l’Arxiu Mitrokhin.


L’arxiu mostra que durant la Guerra Freda, el KGB no només va recopilar informació d’intel·ligència, invariablement en línia amb el que Moscou volia escoltar, sinó que també va emprendre una àmplia varietat del que ha anomenat «mesures actives» (aktivinyye meropriatia). L’objectiu aquí era influir en el curs dels esdeveniments mundials a favor de la Unió Soviètica, al temps que desacreditava i soscavava la influència dels Estats Units, anomenat el «principal adversari».

Un ex oficial d’alt rang de la KGB, Oleg Kaluguin, va descriure les mesures actives com el «cor i l’ànima de la intel·ligència soviètica». Van ser dirigits per una branca especial de la direcció d’intel·ligència estrangera del KGB, el Servei A, i van involucrar un ampli espectre d’activitats de guerra política. Aquests van incloure desinformació, per exemple, l’ús de documents falsificats per inculcar teories de conspiració, que van ser difoses per oficials del KGB estacionats a l’estranger, coneguts com a oficials de relacions públiques de línia; a reunir material comprometedor sobre polítics i funcionaris occidentals i xantatge; manipulació dels mitjans; i una «acció especial» directa, que va involucrar diversos graus de violència, inclosos assassinats.

El 1968, Moscou estava tan ansiós per evitar l’elecció del veterà anticomunista Richard Nixon que va oferir en secret subsidiar la campanya del seu fracassat oponent demòcrata, Hubert Humphrey. Probablement per a alleugeriment de Moscou, un cop en el càrrec, Nixon va demostrar estar a favor de la distensió amb la Unió Soviètica. A finals de la dècada de 1970, però, hi va haver un polític nord-americà que, més que cap altre en la Guerra Freda, va causar por i odi a Moscou: Ronald Reagan.

Al febrer de 1983, el KGB va ordenar als seus principals residències (estacions) als Estats Units que comencessin a planificar mesures actives per assegurar la derrota de Reagan al novembre de 1984. Es va ordenar adquirir contactes amb el personal de tots els possibles candidats presidencials, tant a les seus demòcrates com republicanes, deixant clar que qualsevol candidat, de qualsevol partit, seria preferible a Reagan.

Es va ordenar a les estacions de la KGB de tot el món que popularitzessin el lema «Reagan vol dir guerra». El Centre va anunciar cinc «tesi» de mesures actives que s’utilitzaran per desacreditar la política exterior de Reagan: el seu espèrit militant; la seva responsabilitat personal d’accelerar la carrera armamentística; el seu suport als règims repressius de tot el món; els intents d’aixafar els moviments d’alliberament nacional; i la seva responsabilitat per la tensió amb els seus aliats de l’OTAN. Malgrat els seus millors esforços per interferir en les eleccions van tenir un efecte mínim i Reagan va guanyar de manera aclaparadora. En lloc d’una interferència oberta, la KGB va descobrir que tenia molt més èxit en socavar al seu principal adversari a difondre teories de conspiració per a crear desconfiança entre parts de el públic nord-americà sobre el seu govern.

Un esdeveniment estava llest per prendre mesures actives: l’assassinat de John F. Kennedy. El KGB va plantar diverses històries que Kennedy va ser assassinat per un pla de la CIA o per un grup de financers i industrials texans de dreta, que volien que semblés un complot comunista, però no tot el mal està fet per l’URSS o Rusia.

Després del seu establiment en 1947, un dels primers actes d’acció encoberta de la CIA va ser interferir en les eleccions a Itàlia el 1948 per finançar candidats moderats i soscavar els comunistes, suposadament falsificant documents per desacreditar el partit Comunista d’Itàlia. A Xile, en la dècada de 1960, va dur a terme operacions prolongades d’acció encoberta per interferir amb les eleccions i descarrilar al líder marxista Salvador Allende. Anteriorment, el 1953, la intel·ligència nord-americana havia treballat amb el seu aliat d’intel·ligència més proper de la Guerra Freda, Gran Bretanya, per enderrocar el líder democràticament elegit de l’Iran, Mohammad Mossadeq, en un cop d’estat.


En les dècades de 1950 i 1960 a la Guaiana Britànica, a Amèrica de Sud, els governs dels Estats Units i Gran Bretanya van manipular el sistema electoral per intentar treure del poder a un altre líder elegit democràticament, Cheddi Jagan, un presumpte comunista. Quan això no va funcionar, per por a un altre líder a l’estil de Fidel Castro, això va ser després que Castro va assumir el poder a Cuba, Estats Units va finançar en secret als oponents d’en Jagan per obtenir el que Kennedy va anomenar «un bon resultat». Va tenir èxit, al menys a curt termini: Jagan va ser reemplaçat per un oponent prooccidental, Forbes Burnham. No obstant això, Burnham va demostrar ser molt més corrupte que Jagan.

Tant la Unió Soviètica com els seus oponents occidentals, Estats Units i Gran Bretanya, van dur a terme accions encobertes per interferir en les eleccions durant la Guerra Freda. No obstant això, tot això no es tracta només d’història: hi ha lliçons de política per avui de les experiències de la Guerra Freda de la Gran Bretanya i els Estats Units.

Autores

,
close

El más reciente