Elisa Pont Tortajada: «una gran part de la solució davant la desinformació passa per l’educació»

/
37 visitas

Elisa Pont Tortajada és una periodista la qual forma part de l’equip de RED Report i és la persona que està al cap de la nostra revista, Penyagolosa Report. Ella és qui revisa les nostres entrades, ens proposa millores i ens comenta els errors que hem comès.

  • Primer, ens agradaria conèixer la teva formació, com has arribat fins aquí, per què has escollit fer el que fas?

Jo sóc de Godella, un poble al costat de València, però ja fa temps que visc a Barcelona, i vaig decidir estudiar periodisme una mica de rebot perquè a mi m’agradaba molt escriure. De fet durant molt temps vaig estar escrivint literatura, petits relats, contes; m’agradaba molt llegir, però lo que sabía es que no volia estudiar una filología, en aquest cas hispánica, ja que no volia ser profe i no veia sortides diferents a algú que estudiava allò.

Un professor de l’institut em va parlar del periodisme i vaig començar ja desde quart d’ESO a interessar-me molt per aquest ofici, encara que de manera residual ja que jo vaig estudiar ciències al batxillerat, però al final vaig decidir estudiar periodisme, que m’agradaba molt.

Vaig estudiar la carrera a la Universitat de València (UV); després, doncs la vida dóna moltes voltes, vaig treballar de coses diferents i al final saps allò que t’agrada. Les oportunitats van venint i el periodisme no és un ofici fàcil perquè està bastant precaritzat i és difícil trobar una bona feina i té els seus inconvenients però estic molt contenta del pas que vaig donar en el seu moment. Ho tornaría a fer però crec que hi han coses als estudis que es podríen millorar i actualitzar una mica.

  • Creus que les fake news son un problema infravalorat?

Sí, crec que es un problema. I més que les fake news, el vertader problema és la desinformació, és a dir, la publicació d’una informació no contextualitzada, sense tots els punts de vista, no fer aquesta recerca bibliogràfica de la qual moltes voltes us parlo, de buscar diverses fonts… Al final, els periodistes, allò que fem és anar a buscar el que està passant i explicar-ho des de tots els punts de vista, per dir-ho d’alguna manera. Nosaltres no tenim la veritat, intentem explicar el que passa i fer aquesta reflexió.

El periodisme és un àmbit molt endogàmic, és a dir, que ens retroalimentem de manera constant, i quan treballes a un mitjà de comunicació envoltat de periodistes sembla que saber el que està passant, consumir informació és super evident, però després surts a altres entorns i veus com la gent habitualment està desconectada molts cops del que passa a nivell mediàtic. Per tant crec que aquesta reflexió de que les fake news són un problema, de com combatre-les, de intentar fer pedagogía, ja que a voltes queda més en aquests entorn periodístics o educatius…

No obstant, ara sí que s’està fent tot aquest esforç per arribar a escoles i instituts però hi ha un gran grup de població, persones adultes, persones majors que queden fora d’aquesta reflexió, i que lo complicat realment és traspassar aquesta línia i que tot aquest debat acabi en els entorns dels nostres pares, veïns… A voltes queda en un espai reduït, que nosaltres podem ser molt conscients però la societat no ho és.

  • Pot ser ùtil la desinformació? A qui beneficien? A qui perjudica?

Jo crec que no, òbviament beneficia als interessos polítics, econòmics que cada volta son més difícils d’identificar… A voltes queda una mica en abstracte quan parlem d’aquestos interessos, que bàsicament és un sistema capitalista i una manera d’entendre i de viure en el món… Nosaltres en formem part, no és allò que està fora de nosaltres ja que formem part d’aquesta societat. Però és cert que hi ha tot un engranatge en aquest sistema que funciona d’una manera i que òbviament si la societat no reflexiona, no es pregunta sobre el que està passant, és molt difícil canviar les coses.

Penseu que al final per a una persona tradicional i conservadora és millor que les coses estiguen com estan perquè no canvia res i per tant no m’afectará cap canvi. Per tant jo crec que beneficia al capital, que poden ser grans empreses, partits polítics, ideologies amb aquesta voluntat de control·lar a les masses, per dir-ho d’alguna manera, i que perjudica a la població.

Crec que hi han moltes formes de combatre la desinformació però a voltes no és fàcil i tampoc és qüestió de que l’individu siga qui ha de fer aquesta feina, aquí els mitjans de comunicació tenen molt a dir.

  • Com detectar les fake news?

En el context en el que estem no sempre és fàcil detectar-les perquè rebem moltíssims missatges al dia. Nosaltres no som conscients però tot el que rebem a través de les xarxes socials està vinculat al que tu consumeixes, segons les pagines que tu visites, la publicitat que et surt és una; les notícies destacades són unes també segons els perfils que tu segueixes… Quan la gent està molt induïda com en aquest ventall i no fa l’esforç de surtir d’ací, es queda una part de la realitat i això si ho combinem amb el nostre ritme de vida, amb una mica la fatiga de publicar cada dos minuts, doncs tenim un problema greu.

Penseu que abans la portada d’un diari tenia vigència per un dia perquè era en paper, si o si era la portada, ara mateix la portada dels mitjans de comunicació canvia cada hora pràcticament: hi ha una ultima noticia, hi ha notícies que s’estan cobrint desde les set del matí.

Internet ens ha obert una finestra al món però també ens ha fet que a través de la tecnología hi ha empreses que volen conduir al lector fins a un punt. Els lectors han de informar-se del que passa al món amb diferents punts de vista. Perquè és fort pensar que una persona només s’està informant d’un canal… També hem de tenir en compte quue nosaltres consumim el que més ens agrada i ens retroalimentem amb la nostra idea, és més guay veure un programa amb comentaristes que estan dient exactament el que penses que escoltar crítiques sobre un projecte polític que m’encanta i he recolzat, i que estan criticant. Crec que sempre que les crítiques siguen constructives tindran un sentit.

Un altre tema es el que passa a voltes en els mitjans açí a Espanya. Jo crec que les fake news es comparteixen moltissim, de fet hi ha estudis on parlen que una noticia falsa es comparteix fins sis voltes més que una noticia real i és perquè juga amb titulars sensacionalistes, imatges molt cridaneres, amb la curiositat de saber que passa però després és tot fals, no es sustenta en res fiable.

  • Què pasará en un futur si no fem res?

Depèn, a dies soc positiva i altres negativa. Positiva perquè pense en el diari Junior Report i en el projecte Revista Escolar Digital (RED) i crec que podem anar a molt millor perquè molts alumnes, que també son ciutadans, començareu a votar tenint les vostres opinions i feu tot aquest procés de reflexió i de treball. Per tant pense que estem entrant als professors, a les escoles que estan fent un esforç molt més trenversal com participar en aquest projecte.

Però en dies més negatius pense que el model de negoci del periodisme necessita una repensada molt gran… El fet de que tot sigui gratuït a internet ha afectat molt a la publicitat i, per tant, cada cop es fan més accions que jo crec que poden afavorir la proliferació de notícies falses. Sento una mica de incertesa de cara al futur, jo crec que una gran part de la solució passa per l’educació com en moltes coses, per això treballe en aquest projecte perquè crec que realment té una utilitat.

Autores

,
close

El más reciente