Es tracta igual la violència de gènere segons la cultura de cada país?

/
17 visitas

Com tractem la violència de gènere al món? Per saber-ho, anem parlar de diferents països d’arreu del món: Espanya, Emirats Àrabs Units, Colòmbia, Estats Units i Nova Zelanda.

En España, desde 2003 fins el dia d’avui, han hagut 1.082 assassinats de dones a mans de les seves parelles o ex-parelles. I al 2019, 31.911 dones van patir violència de gènere. 

Les diferents condemnes són ordre d’allunyament o la imposició de diferents condenes des d’una pena económica fins a pena de presó; tot açò en funció de la gravetat dels fets. Si s’ha amenaçat a la dona, podrà considerar-se responsable l’home del corresponent delicte d’amenaces i si s’han produït lesions se li podrá condemnar per un delicte de maltractaments.

El condemnat per aquests fets, i en funció de les seves circumstàncies, podria ingresar en la presó immediatament quan la pena siga superior a dos anys. Inclòs pel cas que ja tinguera antecedents penals, igualment podría decretar-se el seu ingrés a la presó per a condemnes de duració inferior.

Set de cada deu sentències en Espanya per violència masclista van ser condemnades en 2019. Açò implica un màxim històric: de 51.790 sentències, 36.534 van ser condemnes i 15.256 absoltes.

Podem dir que Espanya és un país que es dirigeix cap a una societat més conscienciada amb el feminisme ja que tenim el Ministeri d’Igualtat i cada vegada les manifestacion són més massives. Madrid és un exemple, quan a l’any 2000 només eren 1000 manifestants i al 2019 eren 375.000.

Emirats Àrabs Units

Si ens fixem en els Emirats Àrabs Units parlem d’un país molt desigual on no es compleixen tots els Drets Humans. El 16.5% de la població són emiratíes; el 8.4% són expatriats occidentals i la resta de la població són estrangers: indis, pakistanis, filipins, iraníes….

No existeixen sindicats i la vaga està prohibida. Els treballadors estrangers conformen el 90% de la mà d’obra del país, els quals són explotats i viuen en situacions molt precàries. Aleshores podem dir que els estrangers són els més desfavorits i entre els estrangers, les dones.

Un esdeveniment important fou que casi 200 dones es van presentar a les eleccions del Consell Nacional Federal en octubre del 2019, més del doble que els anteriors comicis. Prèviament el president Al Nahyan va dictar un decret per demanar que la mitad del Consell, que constaba de 40 membres, fossin dones. Finalment es van elegir a 7 dones.

Exceptuant açò, les dones estan discriminades en la legislació i en la pràctica. Per exemple, la Llei sobre la Condició Personal de 2005 establia que entre “els drets del marit sobre la seva dona “ figuraba la “respetuosa obediencia” d’ella i ficava condicions al dret de les dones a treballar o abandonar la llar. La Llei Islàmica, que constitueix la base del codi penal dels Emirats, decreta delicte el Zina, és a dir, el sexe fora del matrimoni, l’adulteri i la homosexualitat. Un altre exemple de que el govern no protegeix a les dones de  la violència sexual ni de la violència en l’àmbit familiar és el article 356 del Codi Penal el qual diu que a “l’alliçonar a l’esposa”, el marit està “exercint els seus drets”, llenguatge que es pot entendre com una autorització oficial als maltractes.

En 2018 van haver 1027 casos d’abús en els Emirats Àrabs Units. En el 72% dels casos el marit era el culpable. A més, en el 7% de les denúncies també va haver abús sexual.

Ha aconseguit importants conquestes en relació a la promoció de la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones, tot i que encara hi ha bretxes rellevants per reduir.

Colòmbia

Colòmbia ha ratificat tots els tractats internacionals vigents sobre drets humans i drets de les dones i ha fet un progrés significatiu en el desenvolupament de lleis per promoure la igualtat de gènere i garantir els drets humans de les dones. 

Alguns exemples són els Directrius de la Política Pública per a l’Equitat de Gènere per a les Dones i el Pla Integral per a garantir a les dones una vida lliure de violències, aprovats el 2012. També destaca la Llei de Víctimes i Restitució de Terres, aprovada el 2011, amb disposicions importants sobre la igualtat de gènere, així com la Llei 1257 «per la qual es dicten normes de sensibilització, prevenció i sanció de formes de violència i discriminació contra les dones», de 2008 i la Llei 1719 per la qual s’adopten mesures per a garantir l’accés a la justícia de les víctimes de violència sexual, especialment la violència sexual en ocasió del conflicte armat, de 2014, entre d’altres. 

Pel que fa als indicadors relacionats amb el gènere, la participació política de les dones ha augmentat del 6% a l’11% en els càrrecs d’elecció popular, i del 7% al 21% en les eleccions de Congrés en els últims 20 anys. El 2013 la bretxa de participació laboral va ser del 20,94% (enfront del 26,63% el 2001); la bretxa d’atur era del 5,30% (enfront del 7,38 el 2001); i la bretxa salarial de gènere va ser 23,28% al 2012 (enfront del 17,61% el 2002). 

S’han promulgat nombroses lleis nacionals per prevenir i sancionar la violència contra les dones, com la Llei 1257 de 2008. No obstant això, les xifres segueixen sent alarmants. Segons l’informe de l’Institut Nacional de Medicina Legal a Colòmbia (INMLCF), el 2014 van ser assassinades 1.007 dones, es van registrar 37.881 casos de violència contra les dones en l’àmbit de la parella i 16.088 casos de violència sexual van ser contra dones.

Estats Units

La violència contra la dona augmenta dia a dia als Estats Units. La nació nord-americana es troba entre els 10 països on les dones corren més risc de ser agredides sexualment i té una mitjana de tres feminicidis al dia.

Les nord-americanes continuen sent víctimes de violència intrafamiliar malgrat els esforços dirigits per nombroses organitzacions i activistes pels drets de les dones.

Segons els registres de la Línea Nacional de Violència Domèstica dels EUA, cada minut, 24 dones pateixen violència física per part del seva exparella a tot el país, el que correspon a aproximadament 12 milions de dones a l’any.

L’informe del Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA sobre les xifres de les lesions o morts per arma de foc en casos de violència intrafamiliar assenyala que el nombre de feminicidis en aquestes circumstàncies va augmentar en un 26% en el període 2010-2017 en comparació amb la dècada anterior. Un altre informe elaborat pel CDC tenint en compte només 18 estats revela que més de 10.000 dones van ser assassinades per la seva parella en el període 2003-2014.

El report indica que, quan considerem les xifres de tot el país, les dones als EUA corren un risc de mort 21 vegades més gran que les dones en altres economies desenvolupades.

Segons un informe elaborat per la Coalició Nacional contra la Violència Domèstica (NCADV), amb seu a Colorado, una de cada cinc dones nord-americanes ha estat víctima d’abús sexual al mínim un cop a la vida, el 46,7% d’aquests casos és perpetrat per coneguts i familiars i el 45,4% per exparelles. El 54% de les dones abusades sexualment tenen entre 18 i 34 anys i el 15%, entre 12 i 17 anys.

Una investigació de Reuters realitzada el 2018 amb la participació de 550 experts ha assenyalat que els EUA comparteix el tercer lloc amb Síria, just després de l’Índia i l’Afganistan, a la llista de països on les dones corren més risc de patir agressions sexuals.

Des de fa anys van prendre cartes en l’assumpte i va aconseguir minimitzar la xifra de la bretxa salarial a un 9% per mitjà de diversos mecanismes legals com la Llei de Salari Igualitari de 1972, La Llei de Drets Humans de 1993 i la Llei de Relacions d’Ocupació de l’any 2000.

La idea de prohibir la discriminació de sexe a nivell laboral va començar en la dècada dels 70 i es va cristal·litzar en l’any 1972 sota la Equal Pay Act, que prohibeix la discriminació de gènere en l’ocupació. Aquesta llei estableix que «homes i dones que realitzen la mateixa feina i que tinguin similars habilitats i responsabilitats han de tenir les mateixes condicions de treball i de salari». A més, amb posterioritat The Human Rights Act 1993 i The Employment Relations Act 2000 també van prohibir la discriminació per motius de sexe, abastant arestes que no estaven fins a aquest llavors contemplades.

Actualment la diferència salarial injustificada arriba al 9% -el mínim històric- encara que les queixes que es fan a la Comissió de Drets Humans, a el Tribunal de Drets Humans o de la Direcció de Relacions Laborals són pràcticament nul·les. Les autoritats no han quedat indiferents davant d’aquest fet i van arribar a la conclusió que bé podria ser degut a que les dones no són realment conscients que se’ls paga menys.

Per aquest motiu, la Comissió de Drets Humans de la Parliament House va elaborar el 2012 un nou projecte denominat de llei igualtat de remuneració (Pay Equity Bill) que va intentar abordar aquest tema. Aquesta normativa promou la transparència dels salaris, fa que sigui il·legal que els ocupadors els mantinguin en la confidencialitat i introdueix l’obligació als ocupadors de mantenir un registre de tots els empleats amb pagaments d’acord amb una clàusula d’igualtat. 

Nova Zelanda

Nova Zelanda s’ha convertit en un dels únics països que ofereix dies lliures als supervivents de violència masclista després d’aprovar una llei destinada a protegir les víctimes. El país compta amb un dels pitjors registres de violència domèstica entre els països desenvolupats. En tot el país, la policia respon un incident de violència familiar cada quatre minuts i molts casos no són denunciats, d’acord amb el grup de defensa Shine.

Segons la nova llei, les empreses han d’atorgar a les víctimes fins a deu dies lliures per donar-los temps per escapar de situacions d’abús, com mudar-se de casa o assistir a audiències judicials. La nova política de Nova Zelanda va entrar en vigor a partir d’abril de 2019. La nova llei va ser aclamada pels grups antiviolència a tot el món, inclòs Women’s Aid, amb seu al Regne Unit, que va prometre impulsar una llei similar al Regne Unit

Autores

,
close

El más reciente