Visita a l’UJI per conéixer un projecte d’investigació

23 visitas

Quatre dels nostres periodistes de la revista Penyagolosa Report van estar l’altre dia, 25 de març, a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló per a escoltar una xerrada impartida pel professor i alguns alumnes de postgrau (masters, doctorats,etc).

Al llarg de la sessió es van plantejar moltes qüestions relacionades amb els recursos naturals, les energies renovables i l’aprofitament de diferents materials. En aquest reportatge presentem algunes idees i conceptes interessants que es van comentar al llarg de aquella sessió docent; per tal d’ajudar a difondre i transmetre informació útil de divulgació científica, que és un dels objectius de la nostra revista.

Varies de les idees introductòries més importants que es van esmentar es resumeixen en el següents punts:

  • Les característiques d’un material orgànic solen ser molt constants perquè les seves propietats no van a canviar.
  • Es defineixen com a energies contaminants, aquelles el procés de les quals a l’hora de produir-se, distribuir-se i consumir-se, representen grans danys per al medi ambient.
  • Necessitem veure altres energies que substitueixen a les energies “contaminants” i que hem de fomentar; com per exemple la fotovoltaica.
  • L’energia solar només la aprofitem en un 30%.
  • Els recursos naturals no són infinits i s’esgoten, hi ha que trobar la manera d’aconseguir energies renovables. 
  • Les energies renovables no s’esgoten; i hi ha que pensar en vies de generació d’energia neta que no danyin la capa d’ozó, entre d’altres coses.

En resum, també des de l’UJI existeix una preocupació creixent per promoure el desenvolupament energètic i la fabricació de nous materials que permeten avançar en camps com la medicina, però que siguen conseqüents amb un equilibri sostenible i menys contaminant que ajuden a protegir el planeta. Al llarg de la xerrada es van comentar els avenços que s’estan desenvolupant i investigant en la universitat castellonenca en relació amb aqueixos objectius.

Així, ens van parlar sobre els semiconductors que promouen els electrons per un moviment elèctric com el coure. A la UJI treballen en un sistema semiconductor que és el silici, en distintes formes; com el silici cristal·lí o silici amorfo, o un silici monocristal. Tota eixa tecnologia està en el mercat, és una tecnología madura. Però en canvi, ells treballen amb semiconductors agrupats que es poden aplicar a l’àmbit sanitari.

Una altra aplicació molt interessant que ens van presentar va ser el Treball de Final de Grau (TFG) que està fent un dels alumnes. Consisteix en  aprofitar els coneixements de les transformacions, de les propietats i de les funcionalitats dels materials; amb això podem observar la capacitat  bacteriostática (impedeix el creixement de bacteris) i  bactericida (maten els bacteris). Treballant en capes d’òxid de zinc, li creem un defecte per a convertir-lo en un material amb una virtud bactericida. Es tracta de materials a escales de capes de nanopartícules, que es poden implementar en mascaretes, per a que si arribara un bacteri, a banda de que no el deixaria reproduir-se, el mataria. Intenten que funcione com un pigment, per poder pintar amb aquest material, que es podria implementar en les mascaretes; en parets, estanteries, i caixes de supermercats; centres medics; etc.

Agitadors per a barrejar la mescla.
Els forns, on es fon la mescla.
Element que utilitzen per fer el producte després de treure’ls del forn (queden partícules molt reduïdes).
Proves d’el producte en planxes de ceràmica.

Abans es protegien en les guerres, hui en dia, nosaltres lluitem contra una pandemia, en la cual no existeixen les fronteres, no com en les guerres clàssiques. Aquesta és una guerra de la salut.

Els metalls dins del cos humà tenen “un taló d’aquiles”, que es l’oxidació; per els fluids humans que els “ataquen”. Mentre la ceràmica, no te oxidació, i pot ser compatible amb l’os humà; per lo tant creix regeneran-se; per això s’està investigant en una branca anomenada biocomponents. Segons aquesta línia, s’està investigant per poder arribar a regenerar una part del cos que haja sigut amputada, o per a poder llançar nanoparticules dins del flux sanguini, i que actue solament sobre un tumor, sense perjudicar a la resta del cos.

En relació amb la financiació i les aportacions econòmiques per l’investigació, existeixen dues línies de treball: la denominada concurrent i la línia en el context de la industria.

A la concurrent, l’administració, trau convocatòries d’ajudes a diferents línies d’investigació. Es segueixen unes pautes on es controla si el que es conta en el projecte té sentit, logica… i et donen una ajuda económica per a contractar personal i finançar els estudis, l’instrumental, els materials i els laboratoris. També, en la línia en el context de la industria, els investigadors poden col·laborar amb la industria local per a que ajuden en el projecte, junt a l’administració.

Després els treballs i els articles amb els avanços i les conclusions que es van aconseguint s’envien a revistes especialitzades, per a poder comprovar la veracitat i la qualitat d’aquells; i es publiquen per a que tota la comunitat científica puga conèixer-los. Això retroalimenta al grup investigador; i el beneficia, perquè, quan més es publique, més s’inverteix en eixe grup. Això és un gran benefici per a la investigació, perquè el propi grup te que pagar-se tots els materials i ferramentes que necessiten.

A la UJI també el preocupa d’altra banda, avaluar els aspectes personals, socials, com la conciliació familiar dels investigadors; o el que hi hagi un ritme de treball, un horari, i es treballe d’una forma més reglada.

Al llarg de la xerrada es van comentar altres diferents línies d’investigació.

També en relació amb el biomaterials, estan treballant en una línia nova (en la que porten un parell d’anys), que es la de fer capes transparents amb propietats bactericides.

En relació amb la promoció de la ciència ens van contar que, a través d’una càtedra d’innovació ceràmica de Vila-real, fan activitats de divulgació científica per als joves, on es van fer uns concursos per als centres públics i privats de la zona. Cada any hi ha una temática distinta. Fan un petit treball d’investigació, i el presenten a ex catedràtic, per guanyar diferents premis.  

I es feia una petita xerrada motivadora on, en una d’elles, va anar el net de Marie Curie, Pierre Joliot-Curie, qui va ser el president de la Academia de Ciencies francesa, i assessor del President de la República (François Mitterrand).

Redactors juniors

close

El más reciente